El Bàsquet Girona anuncia a Yves Pons, jugador francès procedent de l’Asvel, amb passat als Memphis Grizzlies en una aventura americana molt curta. La incorporació del jugador interior se suma a les arribades de Stefan Dordevic, Juani Marcos – com a cedit – , de Ike Iroegbu i de Markel Brown.

Vestirà el vermell i blanc durant la pròxima temporada. La seva incorporació suposa una gran ajuda en l’apartat interior, a falta de saber la continuïtat de Marc Gasol.

En aquest article explicaré qui és Yves Pons i, com encaixa en la plantilla del Bàsquet Girona.

Qui és Yves Pons?

L’exjugador de l’Asvel és una força de la naturalesa. Les eines principals per ser productiu sobre el parquet són la seva agilitat, explosivitat i rapidesa. És un jugador petit per la posició que ocupa (1,99m), però només en contades ocasions la seva falta de centímetres és una debilitat en la qual els rivals en treuen rèdit.

Destaca en tots els apartats defensius. Capaç de defensar i parar a jugadors petits i, també, els més forts i més alts que ell. On el podem agafar una mica més coix és en les captures dels rebots. No té un instint innat que l’ajuda a saber on ha d’anar per capturar la pilota abans que els rivals, sinó, treballa per capturar-lo amb el box out i, llavors, amb la posició guanyada, és quan recupera la possessió pel seu equip. La seva potència de salt és elevada i, a més a més, molt explosiva. 

És un jugador amb moltíssima energia i caràcter. Aquesta energia la transforma en activitat de braços i mans, comunicació amb els companys i ímpetu per aturar als rivals.

La seva habilitat, aquesta vegada sí que innata, de córrer la pista és fonamental pel joc del jugador francès. Capaç de sortir al contraatac després de capturar el rebot o participar en la defensa amb pilota, el seu motor incombustible crea la possibilitat de jugar a cent cinquanta revolucions per minut.

Per acabar amb aquest punt, vull donar èmfasi a l’explosivitat. A vegades sembla un jugador de videojoc. De cop i volta, està per sobre dels altres amb la pilota a les mans. Tant en el salt vertical, el seu primer pas en carrera, en les sortides d’ajudes defensives i, en les situacions més esbojarrades. 

Com utilitzarà el Bàsquet Girona a Yves Pons en atac?

L’exjugador de l’Asvel, és un executor. Necessita generadors i jugadors amb qualitat de visió i de passada per poder anotar. Poques vegades veurem crear-se el seu propi tir, sigui a prop de la cistella o més enllà de la línia de tres. A partir d’aquí, us deixo quatre situacions on el Bàsquet Girona aprofitarà les virtuts d’aquest flamant fitxatge.

El conjunt gironí en les posicions interiors té un dèficit en el llançament exterior. Jaume Sorolla i Stefan Dordevic són jugadors sense amenaça en el tir de tres punts. En la primera temporada de Roko Prkacin no se’l va veure tirar llançaments de més de quatre metres. Tot i això, la seva evolució passa pel tir de tres. Èric Vila és el millor entre aquests tres jugadors en aquest aspecte del joc i, tampoc és un especialista.

Yves Pons pot afegir una mica de llum en la foscor. Tampoc és un especialista, però durant les últimes temporades ha anat millorant la mecànica i per conseqüència, els percentatges. Dit això, primera situació ofensiva on el jugador francès pot causar problemes a la defensa.

L’exjugador del Memphis Grizllies, necessita temps i espai per executar bé el tir. Per això, la majoria dels tirs són els declarats com a oberts. Les cantonades i el colze de la zona són les posicions on més volum de tir ha tingut durant l’Eurolliga. 

En clau Bàsquet Girona, Stefan Dordevic pot ser un bon afiliat. Com vaig dir en el seu article, té una bona visió i certa tècnica de passada, que a més a més ha d’explotar per millorar com a jugador. Quan el jugador serbi pugui gaudir de diverses situacions ofensives al pal baix, el francès ha de nodrir-se del seu company. Dos jugadors esquerrans condemnats a entendres. Des de traslladar la pilota del pal baix a la cantonada contrària o a 45º per rebre i tirar o, també tallant a cistella guanyant l’esquena a la defensa.

Dues peces més que han de ser importants pel joc ofensiu d’Yves Pons són Quino Colom i Juani Marcos. Jugadors amb la missió de dirigir l’equip. Personalment, veig a Juani amb un paper més anotador, però imagino que Ike començarà amb aquest rol. A més a més, com ja ha aprofitat l’Asvel la temporada anterior, s’han de crear sistemes sense pilota perquè Yves acabi esmaixant o rebent a la zona més propera a cistella. Col·locant bloquejos indirectes perquè pugui tallar sense oposició i allà només hagi d’executar.

La jugada on més rèdit traurà l’equip gironí serà en el bloqueig directe. Quino Colom és un especialista jugant el pick and roll i, el seu joc agrairà tenir un company amb aquestes qualitats físiques per poder jugar per sobre el cèrcol. Yves pot jugar de pivot petit i, aprofitant la seva explosivitat serà un mal de queixal pels rivals. En contra, s’ha de tenir en compte la necessitat de proporcionar l’espai necessari per no interrompre el seu tall a cistella.

Continuem amb el pick and pop. Situacions on el nostre protagonista també col·loca el bloqueig directe, però en aquest cas obre el camp, donant més espais als seus companys interiors. Crec que aquestes situacions passaran més quan jugui d’ala-pivot i no de pivot. Comptant amb tiradors fiables des de les cantonades, els seus llançaments des de 45º són una opció real pel Bàsquet Girona. A més a més, imaginant a Stefan Dordevic o a Roko Prkacin – quan Yves jugui de pivot -, jugant sense pilota o connectant amb Yves de fora cap a dins tenint tota la zona per ells és una opció a explotar.

L’estadística avançada marca molt bons números, encara que siguin dades reduïdes.

MILLORS SITUACIONS OFENSIVES YVES PONS
JUGADES	% UTILITZADES	PUNTS PER POSSESSIÓ
SPOT UP	33,4	1,08 (molt bo)
P&ROLL MAN	16,1	1,184 (molt bo)
P&POP MAN	8,5	1,227 (molt bo)
CUT	15,4	1,298 (molt bo)

Yves ha de marcar la diferència en defensa

Hem de tenir clar una cosa. Yves Pons ve a marcar la diferència en defensa. El seu físic és NBA. Amb ell a pista, hi ha un jugador capaç de parar a qualsevol rival. És igual els centímetres, els quilos i la velocitat, el jugador nascut a Haití, té la capacitat física i tècnica per defensa a qui sigui. 

L’exemple més clar són clips que trobareu defensant a Victor Wembanyama. El més obvi, és veure a Yves participar en totes les accions properes a la pilota. Amb l’Asvel a la lliga francesa, canviaven pràcticament en tots els bloquejos on ell participava. És igual si per defensar l’home petit o l’home gran. Dubto molt que veiem aquesta situació en el Bàsquet Girona, la defensa a l’ACB és més exigent i està més preparada, tot i això, amb el jugador d’Haití a pista, tens una eina molt útil. 

Tinc un petit dubte, sobre si Yves pot ser més clau en defensa trobant-se en situació d’ajudes o defensant el jugador amb pilota. Segons les estadístiques, ha de ser un dels encarregats de parar l’home amb pilota, però és clar, aquestes estadístiques poden no ser traslladables a la nova competició que es troba ara.

És un bon protector del cèrcol. De fet, pot ser una de les seves millors qualitats defensives. En les seves dues millors temporades a la NCAA amb la Universitat de Tennessee Volunteers va tenir una mitjana de 2,4 i 1,8 taps per matx. Recordem que no és un jugador precisament alt. Per això, col·locar al jugador a prop de pilota, en situació d’ajudes, per intimidar al rival pot ser una gran opció. La seva explosivitat és la seva mà dreta en aquestes situacions. Pot arribar a qualsevol espai del parquet. Aquesta defensa pot ser efectiva comptant amb un home gran al costat. Un pivot dur i amb capacitat per capturar rebots, per tancar la rotació defensiva. Amb Jaume Sorolla i Stefan Dordevic a l’equip, pot ser una idea a tenir en compte.

Yves defensant la pilota. Pensant en situacions exteriors, el risc d’aquesta defensa és que el rival aïlli al jugador del Bàsquet Girona o, que les ganes del mateix jugador per bloquejar el tir facin una mala passada. No és diferent de la majoria dels intimidadors, sol caure en els enganys. Sobretot llançaments exteriors on va en carrera per recuperar la posició. 

La part positiva és la reducció del ritme ofensiu que imparteix pel simple fet que estigui defensant la pilota. No és casualitat que els jugadors amb pilota raonin com atacar i, agafin aire i espai. Aquest temps que guanya la defensa és important. És suficient per recuperar i l’atac no tingui cap avantatge. A partir d’aquí, jugadors amb envergadura com Èric Vila o Jaume Sorolla poden ajudar a tancar més espais.

En la defensa interior, no necessita a ningú. És fort per rebre els cops dels jugadors amb més quilos, el qual no deixa que li guanyin espai i és llest a l’hora de col·locar-se per provocar faltes en atac. Té tendència a arriscar molt en aquestes situacions, ja que en sol treure profit. És més ràpid que els atacants i ho sap utilitzar. En clau Girona, els jugadors exteriors podran arriscar per enganxar-se més al seu home i, sortir al contraatac amb més rapidesa.

Per acabar, hem de parlar la defensa del bloqueig directe, on serà de gran ajuda pels jugadors petits del Bàsquet Girona. Quino Colom, segurament, és el dia d’avui, un dels jugadors que més debilitats té en l’apartat defensiu. L’arribada d’Yves Pons li serà de gran ajuda per maquillar aquests defectes defensius i ser un jugador acceptable en aquest apartat. Com he anat dient, el jugador nascut a Haití, és capaç d’encarregar-se de qualsevol jugador, i per tant les possibilitats defensives es multipliquen. Ser molt agressiu en la defensa del bloqueig directe comporta canvis en el bot de pilota i, Quino Colom ha de saber aprofitar-ho. No en tinc cap dubte que amb aquesta ajuda no serà un jugador fàcil d’atacar.

En canvi, hi ha un jugador que ha de ser una esponja en els aspectes defensius. Juani Marcos, jugador del Barça que arriba cedit per aquesta temporada, no és un gran defensor, però pot ser a causa de la falta de ganes o, també que no interesses en el Força Lleida que es deixés l’energia defensant. Tanmateix, Juani té qualitats físiques per ser un defensor decent a l’ACB i, aquesta temporada, ho ha de començar a ser. No tindrà els mateixos minuts que Leb Or i, per tant, haurà de sumar en tots els aspectes.

L’últim fitxatge del Bàsquet Girona, tot i la seva edat, ha d’ajudar al jugador argentí a millorar i consolidar al seu nou company. Complir amb el rol de líder defensiu fora de la pista. Passar de ser un jugador marcat per l’atac rival com a atacable a passar a ser un jugador on l’equip rival vulgui evitar que defensi el generador.

Un altre jugador argentí que tindrà un paper important pot ser Maxi Fjellerup, però és un cas molt diferent al dels dos companys que he anomenat. La dupla Yves i Maxi pot ser molt rellevant defensivament. Són dos jugadors forts i ràpids de cames, i junts, poden ser de gran utilitat en defenses molt agressives. En situacions puntuals, poden canviar el defensor, Yves defensant per fora i Maxi per dins. Òbviament, situacions molt aïllades, però la idea de ser un equip agressiu amb ganes d’atacar al mateix joc ofensiu segur que és una de les idees de Salva Camps.